ACOMPANYAMENT ALS DOLS I LES PÈRDUES

Quan una persona experimenta una pèrdua, sigui d’una persona, d’una feina, d’una expectativa important, baixa l’energia i la poca que en resta es focalitza a suportar aquesta pèrdua. Per tant, en queda molt poca per a altres activitats. Fins i tot, el pensament es ralentitza i la tristesa pot produir diverses somatitzacions degudes a la intensitat emocional que s’està vivint.

No és aconsellable pal·liar aquests símptomes amb fàrmacs, a no ser que la seva intensitat sigui tal que la vida resulti insuportable. El millor és treballar totes les emocions que afloren i que són conseqüència de la pèrdua. Cal fer un procés de dol i cal acompanyar-lo en les seves diferents fases.

El dol necessita el seu temps. Cal integrar emocions, cal aprendre a viure sense aquella persona, aquella feina, aquella expectativa.

El dol ens permet descobrir potencialitats i habilitats que teníem i que desconeixíem abans. I per tot això, cal temps, procés, acompanyament.