EL DIÀLEG INTERN

(Autora: Imma Reixach i Feixes)

A mesura que anem observant la nostra ment ens anem adonant de la importància de ser conscients del nostre diàleg intern. És un dels factors claus del nostre benestar psicològic i emocional: quan sóc conscient del que el “pilot automàtic” està manegant, puc decidir si alimento aquest fil de conversa o bé el deixo passar i centro la meva atenció en alguna altra cosa.

Quan ens adonem d’aquesta conversa interior, d’aquest xerroteig constant, podem demanar-nos: qui està pensant aquests pensaments? Som nosaltres que decidim pensar el que estem pensant? O aquests pensaments sorgeixen ells sols? Si parem atenció, ens adonarem que aquests pensaments apareixen de manera espontània, sense que nosaltres ho haguem decidit.

Veiem, doncs, que hi ha dues maneres de pensar: podem pensar de manera voluntària, com quan estem planificant alguna activitat, o hem de prendre una decisió i estem sospesant els pros i els contres, i podem pensar de manera involuntària, que és el que passa quan tenim la ment en mode “pilot automàtic”. Aquest diàleg intern –que està sostingut per l’anomenada “xarxa neural per defecte” del cervell- s’inicia de manera automàtica, quan la ment detecta que no cal posar massa atenció en el que està passant en un moment donat. I sovint no ens adonem que ens hem posat a pensar.

Ja hem dit que aquest diàleg intern no és ni bo ni dolent: és una activitat que fa la nostra ment. És un mecanisme que pot ser molt creatiu, que treballa per associació, cosa que fa que la ment vagi saltant d’un tema a l’altre sense empatxos. Per exemple,és molt útil quan ens cal fer una pluja d’idees.

El problema rau en que la ment no fa diferències entre discursos interns alegres o tristos, bondadosos o enrabiats, serens o turmentosos. Mentre hi hagi activitat i moviment, a aquesta ment automàtica no li importa el contingut ni com ens sentim. Però a nosaltres sí que ens importa!

De fet, la pràctica de l’ Atenció Plena (mindfulness) i la meditació tracta precisament d’això: observar la ment amb precisió i amabilitat, i adonar-se de quan la ment està pensant ella sola. I a més de prendre consciència del que ens està passant, la pràctica de l’Atenció Plena ens permet entrenar la ment, de manera que cada cop som més hàbils en prendre les regnes del nostre discurs intern i evitar gran part del sofriment que genera.