DOLOR VERSUS SOFRIMENT  

(Autora: Imma Reixach i Feixes)

Avui continuarem amb el tema del sofriment humà inspirant-nos en la filosofia budista, perspectiva de la qual s’han extret molts elements que formen part de la disciplina de l’Atenció Plena (mindfulness) aquí a occident.

Es considera que hi ha dos tipus de dolor emocional: per una banda, el dolor inevitable, que patim tots els éssers humans pel fet d’estar vius. I és que tots som vulnerables a la malaltia, a les pèrdues de tota mena, a la mort d’éssers estimats i a la pròpia mort. A aquest dolor també se l’anomena dolor primari.

Per l’altra banda, tenim el dolor evitable, també anomenat dolor secundari o sofriment. El sofriment és la reacció de rebuig que tenim envers aquestes situacions doloroses. En general, quan ens passa quelcom desagradable, o quan una cosa no va com voldríem, ens hi resistim: no volem experimentar aquesta situació i intentem fugir-ne o ens hi barallem. De mètodes de fugida i d’evasió en tenim varis, com comprar de manera compulsiva, menjar en excés, fumar, treballar addictivament, consumir alcohol i/o drogues per afogar les penes i l’ansietat, etc. I si ens barallem amb la situació, el que sol passar és que la nostra ment comença a generar pensaments de preocupació i/o lament, i ens trobem pensant de manera obsessiva com si estiguéssim atrapats en un disc ratllat, cosa que no serveix per a res.

És aquesta resistència la que causa el sofriment. Podem resumir tot el que hem dit fins ara amb aquesta fórmula: DOLOR + RESISTÈNCIA = SOFRIMENT. El sofriment és una magnificació del dolor: amb la resistència al dolor patim molt més, fem la bola molt més grossa.

Des d’una perspectiva biològica la resistència davant el dolor que és inevitable  és una resposta instintiva: la compartim amb els animals. Però en el cas dels éssers humans aquesta no és una resposta emocionalment intel·ligent.

I és que el sofriment porta una càrrega extra de dolor que és evitable. Com ens en podem alliberar? La mateixa fórmula de més amunt ens dóna la resposta: aprenent a no resistir-nos, a no barallar-nos amb el que és inevitable. En comptes de resistència (instintiva, inconscient), optem de manera intencionada i conscient per l’acceptació del que hi ha i a tenir cura de nosaltres mateixos/es pel dolor que estem experimentant.

L’acceptació és una resposta radicalment diferent a l’habitual i genera controvèrsia i resistències de tota mena.  N’anirem parlant en altres articles.