EL SENTIT DE L'HUMOR, EL MINDFULNESS I L'AUTOCONEIXEMENT
EL SENTIT DE L’HUMOR, EL MINDFULNESS I L’AUTOCONEIXEMENT
Una de les actituds que es recomana desenvolupar quan comencem a aprofundir en nosaltres mateixos és el sentit de l’humor. Perquè si el nostre desig de conèixer-nos millor és sincer i honest, ens trobarem amb aspectes desagradables de la nostra personalitat. Garantit.
Per exemple, podem adonar-nos que de vegades no fem les coses amb naturalitat, sinó que les fem per rebre alabances dels demés. La necessitat de ser especial –molt natural en els éssers humans- està determinant en més o menys mesura el nostre comportament. O podem adonar-nos de la punxada d’enveja davant els èxits dels demés o, al contrari, sentir-nos disminuïts quan ens comparem amb els altres. O podem descobrir-nos discutint mentalment amb gallardia amb algú, sabent que serem incapaços de fer-ho en la realitat per timidesa o covardia. O podem veure que sovint funcionem de manera impulsiva, deixant que les nostres emocions prenguin les regnes del nostre comportament: per exemple, ens enfadem amb algú i ens posem a cridar, cosa que no ajuda a resoldre el problema, ans al contrari. O podem adonar-nos d’algun pensament mesquí que ens omple de secreta vergonya. I un llarg etcètera.
En aquest sentit, la saviesa popular ens mostra precisament que és així, sàvia: “qui no té un all té una ceba”. O dit d’una altra manera, som éssers humans, no àngels, i és normal que tinguem defectes i limitacions. És normal que a vegades no ens comportem adequadament, que cometem errors, que fem el ridícul, que pensem coses mesquines,... Són experiències que tenim els humans.
L’humor ens permet treure ferro a l’ensurt del descobriment de les pròpies mancances, a la decepció que sentim de veure’ns tant imperfectes. Ens permet passar pàgina de manera més ràpida, sense quedar-nos atrapats en lamentacions inútils, i d’aquesta manera podem mirar de trobar alternatives constructives. De fet, el sentit de l’humor és una de les qualitats que formen part de la intel·ligència emocional: és molt sa ser capaços de riure’ns de nosaltres mateixos/es amb amabilitat i bondat (mai amb cinisme o sarcasme, això ja no és sentit de l’humor).
El sentit de l’humor és una actitud que ens permet cultivar la humilitat sense escarafalls. És una qualitat essencial en l’acceptació de les nostres limitacions, i és una de les actituds que es cultiven quan aprenem a practicar l’Atenció Plena (mindfulness) i la meditació.
PERSPECTIVA EVOLUTIVA DE LA FELICITAT
PERSPECTIVA EVOLUTIVA DE L’ÉSSER HUMÀ
(Autora: Imma Reixach i Feixes)
Us heu preguntat mai per què als éssers humans a vegades ens costa tant ser feliços? Podríem fer una llarga llista de les maneres que tenim les persones de complicar-nos la vida o fer-la més feixuga del que realment és. Anem a examinar la qüestió des d’una perspectiva evolutiva.
Els científics que estudien la ment humana i la relacionen amb l’evolució de la nostra espècie han constatat que l’ésser humà no ha evolucionat per a ser feliç, sinó per a sobreviure. A l’evolució no “li preocupa” que siguem o no feliços. Les forces evolutives de la selecció natural donen prioritat al fet que les espècies tinguin èxit en la reproducció: el que importa és la supervivència de l’espècie.
Però a nosaltres –pobres éssers humans, atrapats en els nostres condicionaments biològics i culturals- sí que ens importa viure a gust les nostres vides i ser feliços.
El que ens passa als éssers humans actuals és que el nostre cervell està desfasat: encara no ha tingut temps de posar-se al dia. Continuem funcionant de manera automàtica tal i com funcionaven els nostres ancestres de les cavernes. En aquella etapa de la humanitat el més important era la lluita per la supervivència. Els instints i les habilitats intel·lectuals que en el seu moment van ser molt adaptatius com a espècie, en l’actualitat ens causen problemes. Aquest és el panorama segons els científics que s’han interessat pel tema.
Com podem actualitzar el nostre cervell i la nostra ment? Una de les maneres de fer-ho és practicant l’Atenció Plena (mindfulness) i fer-ne la nostra filosofia de vida. És una disciplina mil·lenària que ha generat diverses pràctiques que ens permeten observar com la nostra ment genera sofriment innecessari i, alhora, ens permeten corregir aquesta tendència. La seva pràctica constant ens permet alliberar-nos del sofriment i viure de manera més desperta i plena: ens ajuda a disminuir i/o alliberar-nos de l’efecte dels condicionaments biològics i dels produïts pel desenvolupament en el si de la nostra família i la nostra cultura. Els articles d’aquesta secció estan inspirats en el corpus de coneixement que ha anat acumulant aquesta disciplina a través de la investigació científica i la reflexió filosòfica sobre l’existència humana.
Bibliografia
- Harris, R. (2010). La trampa de la felicidad. Barcelona: Ed. Planeta.
- Siegel, R. D. (2011) La solución mindfulness. Bilbao: DDB.
DOLOR VERSUS SOFRIMENT
DOLOR VERSUS SOFRIMENT
(Autora: Imma Reixach i Feixes)
Avui continuarem amb el tema del sofriment humà inspirant-nos en la filosofia budista, perspectiva de la qual s’han extret molts elements que formen part de la disciplina de l’Atenció Plena (mindfulness) aquí a occident.
Es considera que hi ha dos tipus de dolor emocional: per una banda, el dolor inevitable, que patim tots els éssers humans pel fet d’estar vius. I és que tots som vulnerables a la malaltia, a les pèrdues de tota mena, a la mort d’éssers estimats i a la pròpia mort. A aquest dolor també se l’anomena dolor primari.
Per l’altra banda, tenim el dolor evitable, també anomenat dolor secundari o sofriment. El sofriment és la reacció de rebuig que tenim envers aquestes situacions doloroses. En general, quan ens passa quelcom desagradable, o quan una cosa no va com voldríem, ens hi resistim: no volem experimentar aquesta situació i intentem fugir-ne o ens hi barallem. De mètodes de fugida i d’evasió en tenim varis, com comprar de manera compulsiva, menjar en excés, fumar, treballar addictivament, consumir alcohol i/o drogues per afogar les penes i l’ansietat, etc. I si ens barallem amb la situació, el que sol passar és que la nostra ment comença a generar pensaments de preocupació i/o lament, i ens trobem pensant de manera obsessiva com si estiguéssim atrapats en un disc ratllat, cosa que no serveix per a res.
És aquesta resistència la que causa el sofriment. Podem resumir tot el que hem dit fins ara amb aquesta fórmula: DOLOR + RESISTÈNCIA = SOFRIMENT. El sofriment és una magnificació del dolor: amb la resistència al dolor patim molt més, fem la bola molt més grossa.
Des d’una perspectiva biològica la resistència davant el dolor que és inevitable és una resposta instintiva: la compartim amb els animals. Però en el cas dels éssers humans aquesta no és una resposta emocionalment intel·ligent.
I és que el sofriment porta una càrrega extra de dolor que és evitable. Com ens en podem alliberar? La mateixa fórmula de més amunt ens dóna la resposta: aprenent a no resistir-nos, a no barallar-nos amb el que és inevitable. En comptes de resistència (instintiva, inconscient), optem de manera intencionada i conscient per l’acceptació del que hi ha i a tenir cura de nosaltres mateixos/es pel dolor que estem experimentant.
L’acceptació és una resposta radicalment diferent a l’habitual i genera controvèrsia i resistències de tota mena. N’anirem parlant en altres articles.
LA MENT ENS POT COMPLICAR LA VIDA
LA MENT ENS POT COMPLICAR LA VIDA
(Autora: Imma Reixach i Feixes)
Els éssers humans que tenim el privilegi de viure en la societat occidental en general vivim rodejats de comoditats i no hem patit en pròpia pell guerres, desastres naturals, fam o pobresa extrema.
Encara que la nostra vida no s’hagi caracteritzat per problemes greus com tenen la majoria dels habitants del nostre planeta, sovint no ens sentim feliços.
Si ens observem amb atenció, ens adonarem que la causant d’aquest sofriment és la nostra ment. De manera poc conscient, la nostra ment –ella sola (!!?!)- va generant dia rere dia sofriment emocional, i ho fa situant-se en el passat (“tant de bo no hagués comès aquell error…!”) o en el futur (“i si passa això? i si passa allò? i si…?”), o barallant-se amb una situació present (“aquest mal d’esquena em fa veure la padrina…”). Hi ha una frase lapidària de Michel de Montaigne, escriptor i filòsof francès del s.XVI, que diu: “la meva vida ha estat plena de terribles desgràcies, la majoria de les quals no van ocórrer mai”.
En aquest sentit, els humans encara tenim molt per aprendre. Com ho podem resoldre? La via més directa és aprendre a observar la nostra ment. Es tracta de desenvolupar un jo testimoni que observi els continguts mentals –pensaments, sensacions, emocions, desigs- amb equanimitat i amabilitat. La meditació és una pràctica mil·lenària que ens serveix per entrenar la nostra ment a observar-se a si mateixa i així poder desidentificar-nos dels nostres continguts mentals. Aquesta observació amable també la podem portar a terme en les activitats de la nostra vida quotidiana: es tracta d’estar atents i desperts als moviments de la nostra ment, aprenent a ser-ne simplement testimonis imparcials. És viure amb Atenció Plena (mindfulness) en la vida quotidiana. Una manera ben senzilla de fer-ho és demanar-nos de tant en tant “On sóc? Amb què s’està entretenint la meva ment? Estic pel que faig o la meva ment està en un altre lloc?”
Una altra cosa que podem fer és aprendre a tractar-nos amb bondat: si ho observem profundament, veurem que som víctimes de la nostra condició humana, i que no som culpables de ser simplement humans. Recordar això en moments de sofriment ens permet tractar-nos amb amabilitat i calidesa, la qual cosa ens ajuda a sentir-nos reconfortats.
Activitats a Sýnthesis - Estiu 2024
ACTIVITATS A SÝNTHESIS – ESTIU 2024
- Psicoteràpia individual, psicoteràpia de parella.
- Coneix la teva personalitat amb l’Anàlisi Transaccional (2 sessions individuals).
- Curs d’Atenció Plena personalitzat.
1. SESSIONS INDIVIDUALS DE PSICOTERÀPIA. PSICOTERÀPIA DE PARELLA.
A Sýnthesis continuem oferint psicoteràpia individual i de parella durant tot l’estiu. Teniu més informació del servei de psicoteràpia a la nostra web, a la pestanya de Psicoteràpia.
2. CONEIX LA TEVA PERSONALITAT
Us proposem un parell de sessions individuals en les quals podreu veure com està estructurada la vostra personalitat (segons el model humanista de l’Anàlisi Transaccional), podreu entendre l’ origen de la vostra estructura personal, podreu discernir entre els aspectes positius i els limitadors, i us donarem unes recomanacions clares sobre com superar les vostres limitacions i potenciar les vostres qualitats i fortaleses.
Proposta activa durant tot l’any.
3. CURS D’ATENCIÓ PLENA PERSONALITZAT
Us oferim aprofitar l’estiu per aprendre a practicar Mindfulness i conèixer-ne els seus fonaments teòrics i científics. El curs complert és de 16 hores. En l’última sessió us donarem recomanacions sobre com integrar la pràctica en la vostra vida quotidiana, de manera personalitzada. Tot el material teòric us l’enviarem per mail a l’acabar la formació.
EL DIÀLEG INTERN
EL DIÀLEG INTERN
(Autora: Imma Reixach i Feixes)
A mesura que anem observant la nostra ment ens anem adonant de la importància de ser conscients del nostre diàleg intern. És un dels factors claus del nostre benestar psicològic i emocional: quan sóc conscient del que el “pilot automàtic” està manegant, puc decidir si alimento aquest fil de conversa o bé el deixo passar i centro la meva atenció en alguna altra cosa.
Quan ens adonem d’aquesta conversa interior, d’aquest xerroteig constant, podem demanar-nos: qui està pensant aquests pensaments? Som nosaltres que decidim pensar el que estem pensant? O aquests pensaments sorgeixen ells sols? Si parem atenció, ens adonarem que aquests pensaments apareixen de manera espontània, sense que nosaltres ho haguem decidit.
Veiem, doncs, que hi ha dues maneres de pensar: podem pensar de manera voluntària, com quan estem planificant alguna activitat, o hem de prendre una decisió i estem sospesant els pros i els contres, i podem pensar de manera involuntària, que és el que passa quan tenim la ment en mode “pilot automàtic”. Aquest diàleg intern –que està sostingut per l’anomenada “xarxa neural per defecte” del cervell- s’inicia de manera automàtica, quan la ment detecta que no cal posar massa atenció en el que està passant en un moment donat. I sovint no ens adonem que ens hem posat a pensar.
Ja hem dit que aquest diàleg intern no és ni bo ni dolent: és una activitat que fa la nostra ment. És un mecanisme que pot ser molt creatiu, que treballa per associació, cosa que fa que la ment vagi saltant d’un tema a l’altre sense empatxos. Per exemple,és molt útil quan ens cal fer una pluja d’idees.
El problema rau en que la ment no fa diferències entre discursos interns alegres o tristos, bondadosos o enrabiats, serens o turmentosos. Mentre hi hagi activitat i moviment, a aquesta ment automàtica no li importa el contingut ni com ens sentim. Però a nosaltres sí que ens importa!
De fet, la pràctica de l’ Atenció Plena (mindfulness) i la meditació tracta precisament d’això: observar la ment amb precisió i amabilitat, i adonar-se de quan la ment està pensant ella sola. I a més de prendre consciència del que ens està passant, la pràctica de l’Atenció Plena ens permet entrenar la ment, de manera que cada cop som més hàbils en prendre les regnes del nostre discurs intern i evitar gran part del sofriment que genera.
OBSERVANT LA NOSTRA MENT AMB MINDFULNESS
OBSERVANT LA NOSTRA MENT
(Autora: Imma Reixach i Feixes)
Et proposo un petit experiment. Seu en algun lloc en el que estiguis tranquil/la i en silenci, tanca els ulls i dedica un parell de minuts a observar què fa la teva ment.
Quan observem la nostra ment descobrim dues coses: la primera, que la ment no sol estar mai buida. Quan no estem fent res en concret, la ment comença a generar pensaments ella sola. La segona cosa que observem és que hi ha un canvi constant en l’activitat mental: els continguts de la ment –que poden ser pensaments, imatges, emocions, sensacions corporals, desigs o impulsos- van variant constantment.
En la disciplina de l’Atenció Plena (mindfulness) a aquesta manera de funcionar de la ment l’anomenem el “pilot automàtic” o bé el “diàleg intern”: és el que la nostra ment fa quan no hi ha res que li cridi l’atenció en un moment donat: desconnecta del moment present i es posa a divagar. Per exemple, què fa la nostra ment quan estem conduint el cotxe?, o quan caminem pel carrer?, o quan ens dutxem?
Els científics que investiguen la relació de la ment i cervell han descobert que quan la ment està mode pilot automàtic el patró de treball del cervell és molt diferent que quan la ment està atenta i desperta. Aquests investigadors parlen de la “xarxa neural per defecte”, una xarxa cerebral que es posa en marxa quan no estem atents al moment present.
Aquesta xarxa neural no és un problema en si mateixa. Sovint hem tingut bones idees i hem trobat solucions a problemes deixant divagar la ment. El problema està en el fet que els continguts que manega el pilot automàtic solen estar esbiaixats pel nostre estat d’ànim. Així, quan el nostre estat d’ànim és fosc, aquesta xarxa comença a generar pensaments que ens causen sofriment.
Per això és important aprendre a observar la nostra ment, i agafar-ne les regnes quan ens porta per camins tortuosos. Aquest és un dels objectius de la disciplina de l’Atenció Plena (mindfulness).