LA MENT ENS POT COMPLICAR LA VIDA

(Autora: Imma Reixach i Feixes)

Els éssers humans que tenim el privilegi de viure en la societat occidental en general vivim rodejats de comoditats i no hem patit en pròpia pell guerres, desastres naturals, fam o pobresa extrema.

Encara que la nostra vida no s’hagi caracteritzat per problemes greus com tenen la majoria dels habitants del nostre planeta, sovint no ens sentim feliços.

Si ens observem amb atenció, ens adonarem que la causant d’aquest sofriment és la nostra ment. De manera poc conscient, la nostra ment –ella sola (!!?!)- va generant dia rere dia sofriment emocional, i ho fa situant-se en el passat (“tant de bo no hagués comès aquell error…!”) o en el futur (“i si passa això? i si passa allò? i si…?”), o barallant-se amb una situació present (“aquest mal d’esquena em fa veure la padrina…”). Hi ha una frase lapidària de Michel de Montaigne, escriptor i filòsof francès del s.XVI, que diu: “la meva vida ha estat plena de terribles desgràcies, la majoria de les quals no van ocórrer mai”.

En aquest sentit, els humans encara tenim molt per aprendre. Com ho podem resoldre? La via més directa és aprendre a observar la nostra ment. Es tracta de desenvolupar un jo testimoni que observi els continguts mentals –pensaments, sensacions, emocions, desigs- amb equanimitat i amabilitat. La meditació és una pràctica mil·lenària que ens serveix per entrenar la nostra ment a observar-se a si mateixa i així poder desidentificar-nos dels nostres continguts mentals. Aquesta observació amable també la podem portar a terme en les activitats de la nostra vida quotidiana: es tracta d’estar atents i desperts als moviments de la nostra ment, aprenent a ser-ne simplement testimonis imparcials. És viure amb Atenció Plena (mindfulness) en la vida quotidiana.  Una manera ben senzilla de fer-ho és demanar-nos de tant en tant “On sóc? Amb què s’està entretenint la meva ment? Estic pel que faig o la meva ment està en un altre lloc?”

Una altra cosa que podem fer és aprendre a tractar-nos amb bondat: si ho observem profundament, veurem que som víctimes de la nostra condició humana, i que no som culpables de ser simplement humans. Recordar això en moments de sofriment ens permet tractar-nos amb amabilitat i calidesa, la qual cosa ens ajuda a sentir-nos reconfortats.